Hola,
Aquesta videocreació forma part d’una videoinstal·lació situada en un espai obert, un jardí o un bosc, on diverses persones de diferents edats apareixen amb una pantalla integrada al rostre. A la pantalla s’hi projecten ulls en primeríssim primer pla que miren fixament a l’espectador, amb moviments mínims i parpelleigs lents, generant una sensació d’incomoditat i fatiga visual.
La peça reflexiona sobre la hiperconnexió constant i la vigilància digital contemporània, posant en qüestió la relació entre mirar i ser mirat. El rostre humà, com a espai tradicional d’identitat i expressió, queda ocult darrere el dispositiu, de manera que la identitat facial és substituïda per una mirada digital que no descansa mai.
La ubicació en un entorn natural reforça el contrast entre un espai associat al descans i la presència persistent de la tecnologia, suggerint que la desconnexió ja no és possible ni tan sols fora dels entorns digitals. L’espectador, enfrontat directament a aquesta mirada, deixa de ser un observador passiu per convertir-se en l’objecte observat, produint una inversió del rol tradicional entre subjecte i imatge.
Mitjançant la repetició en bucle, els plans llargs i l’absència de narrativa explícita, la peça construeix una experiència de vigilància silenciosa i contínua que apel·la a la sensació de cansament visual i emocional pròpia de l’exposició constant a les pantalles.
En el moment actual, la videocreació es troba encara en fase de producció, ja que les persones participants en el vídeo només tenen disponibilitat per a la gravació a mitjans d’aquesta setmana. Un cop realitzades les preses, es completarà el muntatge final del vídeo mantenint els criteris formals i conceptuals definits en els esbossos i en la proposta inicial.
Afegeixo els esbossos i el vídeo que, en principi, es projectarà a la pantalla:
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Ana!
Enhorabona per la teva proposta!Em sembla molt interessant i suggeridora. A més, tracta un tema actual i inquietant que convida a pensar.
L’ús de les pantalles integrades als rostres per projectar ulls en primer pla funciona molt bé com a metàfora de despersonalització i crea immediatament una sensació de presència i vigilància que és inquietant i alhora captivadora.
Aquí et deixo algunes preguntes que m’han vingut al cap mentre llegia la teva proposta i que potser et poden ser útils…
– Has pensat en l’horari de gravació? M’imagino que fer-ho en un moment amb poca llum, més aviat al capvespre, podria potenciar encara més el contrast i la brillantor de les pantalles, accentuant la sensació de fatiga visual, de ser observats i de no poder desconnectar.
– Pel que fa a les persones que porten les pantalles a la cara, has pensat què faran? Caminaran, descansaran, es mouran o estaran quietes? Crec que si es mantenen quietes i no interactuen ni entre elles ni amb l’espectador, es reforçaria la sensació de desconnexió amb l’entorn, i el moviment dels ulls de les pantalles destacaria com a únic element en moviment, fent la proposta encara més impactant.
En general, trobo que la peça té molt de potencial i provoca una experiència intensa, i aquests petits detalls poden enriquir encara més l’efecte que vols aconseguir.
També em pregunto com ho documentaràs. Faràs un vídeo de la videoinstal·lació per després projectar-lo en una exposició? Si és així, has pensat com presentaràs l’espai i la relació amb l’espectador perquè la proposta mantingui la seva força fora del context original?
Moltíssimes ganes de veure com evoluciona i el resultat final!
Anna