La meva videoinstal·lació consistirà, com vaig avançar en la proposta, en una peça que vull ubicar a un pis que era dels meus tiets, i que ara, en morir la meva tieta, estic buidant i reformant, en un procés que complicat a molts nivells.

La idea emana del culte als avantpassats i a la família a l’antiga Roma, que es concretava en uns altars que hi havia a cada llar, anomenats “lararis”. La meva proposta és construir un larari modern que conmemora, ni que sigui temporalment, el passat feliç que la família -tant els que som vius com els que falten- vam tenir en aquella casa, i que em serveixi a mi particularment per processar el dol i per acompanyar-me en aquesta transició. Vull projectar petits hologrames en carrusel de les fotos dels estius i vacances familiars allà, així com les fotos que trobi per la casa.

La meva primera intenció és ubicar el larari en una xemeneia que no s’ha fet servir mai (la meva tieta l’aprofitava pel pessebre). Vull emprar el recurs del Pepper’s ghost, que de fet és el que fa servir Maria Alexeeva a les seves Life Boxes (tot i que ho vaig descobrir després). De moment, m’està resultant difícil, perquè no atino a aconseguir que la projecció es vegi correctament, si bé tot just acabo de començar les proves, i sé que hauré d’ajustar bastant. Ho he provat amb una peixera cap per avall i unes làmines de polietilè transparent, però no l’acabo d’encertar, perquè les làmines de l’interior de la peixera no queden rectes i la imatge surt distorsionada (cosa que, d’altra banda, em fa pensar que potser la videoinstal·lació ja ha de ser així, distorsionada, perquè la memòria al capdavall sempre és una distorsió).

Aquest cap de setmana faré proves amb altres superfícies, com ara marcs de fotos inclinats, i també intentaré enfosquir tant la superfície de la xemeneia com la part de la pantalla l’ipad que projecta la imatge que no s’ha de veure. És possible que també faci proves amb un projector.

Quant a les imatges en sí, les estic tractant amb el fons fosc que la il·lusió requereix, i les muntaré fent segurament alguns zooms en detalls. Vull que es vegin imatges de tota la família, per marcar la continuïtat entre els que hi érem i els que hi som. No sé encara si hi posaré banda sonora. El que també m’estic plantejant és afegir algun petit detall d’atrezzo, objectes del pis o flors i ofrenes, per reforçar la idea d’altar, de donar gràcies als meus tiets de tots els moments feliços viscuts amb ells. Vull tenir la instal·lació funcionant les estones que jo sigui al pis, mentre duri l’obra, fent-me companyia i vetllant per mi.

Us adjunto algunes fotos, tant de la disposició de l’espai, com del tipus d’imatge que projectaré.

El projecte sobre el que estic treballant és una videoinstal·lació sobre la memòria i la casa, el record subjectiu de com habitem espais quiotidians que han estat reals, i la  imaginació i el filtre de la memòria desdibuixa i redibuixa lliurement. Com es transforma l’espai que ha estat i és amagatall, guarida, casa i cabana… el que de petita, i no tan petita és 1,2,3…salvada!

La lectura que m’acompanya per a la investigació i procés del projecte és la Poètica de l’espai de Gaston Bachelard, així com el llibre de George Perec Especies de Espacios; totes dues lectures de capçalera molt recomanables.

El treball té dues parts clarament diferenciades, que es fusionen i es converteixen en una mateixa instal.·lació. Per una banda encara estic editant el video de com la mà dibuixa el record de les cases que he habitat, des de la meva primera casa, que és la que anomeno casa niu, per ser la casa de la infantesa, amb els records més desdibuixats, i alhora més tendres, i vaig sobreposant amb els dibuixos a mà alçada, que vaig fent de memòria, les cases per les que he passat al llarg dels anys. Aquesta arxiu de dibuixos els he fet utilitzant l’Ipad i gravant la pantalla a mesura que dibuixava. Adjunto un fragment del procés de la primera casa.

I per altra banda, l’espai d’exhibició on he projectat que es podria veure la instal·lació. Seria a la pròpia casa-niu, i per tant, malauradament no serà realitzable, ja que no hi vivim ja, i malgrat he intentat contactar amb els seus habitants, no he tingut resposta…

La idea, seria poder projectar els diferents videos en loop a sobre de llençols i teles esteses que hi hauria distribuides per tot el pis. El recurs de la roba estesa em remet a les cabanes que feiem de petits amb els meus germans, i que eren recurs d’infinites hores de joc i gaudi, i són per tant el record al que em vull transportar, la primera casa construida. La casa sota la taula del menjador, feta amb llençols i roba de disfresses, i que es convertia en el nostre refugi indestructible, el nostre amagatall màgic.

Com a petita mostra de la proposta adjunto un petit clip del video fet a partir de les captures de l’sketcup que he fet per recrear com es veuria l’espai i el possible recorregut que es podria fer.

A nivell lúminic i sensorial, per a fer més suggerent el recorregut, m’agradaria que la il·luminació fos molt suau, i fos la pròpia llum de les projeccions la que il·lumines el recorregut i l’espai.  A nivell sonor, m’imagino un ambient molt suggerent de rialles infantils, de converses i xiuxiuejos o de rialles més estridents i accelerades pròpies de la descoberta adolescent. Així a mesura que avança el video i el recorregut, cada espai podria tenir una sonoritat que ens evoques el record de la casa que es dibuixa en aquell moment.

El projecte està dibuixant-se i he variat que la primera idea era sobrepossar diferents dibuixos de la mateixa casa a partir de diferents persones, però finalment m’he decantat per fer un arxiu de les diferents cases que jo mateixa he habitat. Recreant així els diferents espais casa de la meva memòria.

Arrel d’aquest projecte, he començat a compilar les cases del record, i us volia proposar si em voleu compartir un dibuix a mà alçada de la vostra casa-niu, que no té perque ser la de la infantesa, sino la que per a vosaltres sigui la vostra casa refugi… Si us ve de gust, m’encantarà que formi part de l’arxiu de cases de la memòria.

Gràcies i bon any,

m.

Bon dia!

La meva proposta és una videoinstal·lació pensada per ser realitzada dins la meva pròpia habitació, utilitzant aquest espai com a escenari principal i també com a superfície de projecció. La idea parteix de gravar-me a mi mateixa fent accions quotidianes molt repetitives, com obrir i tancar l’armari, obrir les finestres, encendre i apagar el llum o buscar roba. Aquestes accions són gestos molt simples, però formen part del meu dia a dia i de la meva rutina constant.

Un cop enregistrades, les imatges es projectaran en bucle dins la mateixa habitació on han estat gravades, de manera que el passat i el present se superposen en un mateix espai. Això crea un efecte de desdoblament temporal, on apareixen diverses versions de mi mateixa convivint alhora, com si el temps estigués encallat. Visualment, vull que hi hagi una certa saturació d’imatges, amb capes de projecció que se solapen i reforcen la sensació d’acumulació i cansament.

A nivell tècnic, faré servir un projector col·locat de manera estratègica dins l’habitació (tinc pensat aguantar-lo sobre una estanteria). La il·luminació serà tancada i controlada, amb poca llum ambiental, per crear una atmosfera absorbent i una sensació d’espai tancat i repetitiu.

A nivell conceptual, la instal·lació neix de la necessitat de mostrar una sensació d’ofec i de repetició constant. El fet de passar gran part del temps complint horaris, tasques i responsabilitats fa que els dies s’assemblin massa entre ells i que el cos i la ment funcionin gairebé en pilot automàtic. Amb aquesta peça vull fer visible com aquesta dinàmica acaba pesant emocionalment i transformant un espai íntim com l’habitació, en un lloc associat a l’esforç continu i al desgast. La repetició de les meves pròpies accions projectades busca reflectir aquest cansament acumulat i la dificultat de desconnectar, fins i tot quan estic dins un espai que, en teoria, hauria de ser de pausa i tranquil·litat.

A continuació adjunto un esboç del que seria la idea principal. Tot i que encara queden moltes coses per pulir, penso que pot sortir un projecte xulo i en el que molts es puguin sentir identificats. 

Moltes ganes de veure el procès de tots els projectes de classe! 

Bones festes:)