Pràctica del Taller de Videocreació – Procés
La por és una proposta de videocreació que intenta establir un pont entre els inicis de la modernitat musical (madrigal / “nuova musica”) i la cultura audiovisual contemporània (found footage, cinema, televisió i videoart). A partir del poema “La por” de Joan Vinyoli (Encara les paraules), he compost un madrigal i he associat cada vers a una imatge trobada (arxiu/YouTube), per construir una experiència immersiva mitjançant projecció al sostre del meu estudi.
En lloc d’una posada en escena amb cantants en directe, n’he fet una versió íntima: projecció al sostredel meu estudi, amb cada imatge dins un oval que es fon a negre, construint un collage en el temps guiada per la música.
Elements de la video-instal·lació:
-
Concepte: “La por” parteix de la idea de fusionar una pràctica creativa pre-vídeo (madrigal) amb una pràctica audiovisual contemporània (found footage), com a diàleg entre segles XVII–XXI.
- Música: he compost un madrigal a 6 veus sobre el poema de Vinyoli. La partitura està acabada i n’adjunto fragments, així com una mostra sonora (podeu escoltar-ne una mostra més avall, amb so produït amb Ableton Live).
- Imatge: cada vers del poema es vincula a una imatge trobada (fotogrames de cinema de terror com The Birds o The Shining, fragments de videoart —Bill Viola, Valie Export— i imatges d’arxiu contemporànies com la destrucció del World Trade Center, 2001).
-
Dispositiu: he descartat per ara la posada en escena ideal (18 cantants en directe) i he transformat la proposta en una experiència íntima: projecció al sostre del meu estudi de les imatges (cada una dins una forma ovalada creada a Premiere), amb el madrigal com a motor temporal.
-
Experiència prevista: faré una trobada amb amics, estendré un futó a terra i demanaré que s’estirin per contemplar:
-
les imatges una per una, amb fragments musicals aïllats (percepció de veus/illes sonores),
-
i finalment la composició completa amb totes les imatges activades.
-
Dubtes / dificultats (feedback que demano)
-
El concepte és massa complex o s’entén bé en aquesta versió íntima?
-
Es percep realment el pont XVII–XXI (madrigal ↔ vídeo) o queda massa “collage d’idees”?
-
El dispositiu de mirar el sostre potencia la peça o complica la lectura?
Pregunta final als companys
En una frase: què enteneu que està passant aquí, i què reduiríeu si calgués simplificar?
Gràcies l’atenció i força per a les vostres creacions!
Toni
Debat2el Pràctica del Taller de Videocreació – Procés
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Antonio! A mi em sembla molt encertat que sigui una projecció al sostre. Té una cosa molt íntima i molt “de nit”: quan ets al llit és quan sovint venen les pors, els pensaments que no controles, el rumiar… i que les imatges apareguin allà dalt fa com si aquests pensaments es materialitzessin i quedessin “a la vista”. També m’agrada perquè trenca la manera típica de mirar vídeo i et posa en una posició física (estirat) que ja condiciona l’experiència.
I una cosa que m’ha vingut llegint-te: la por pot ser molt personal o molt col·lectiva. Amb les imatges que descrius (cinema, arxiu, moments històrics) tens aquesta barreja que pot funcionar molt bé: cadascú hi pot veure coses pròpies però també coses compartides. Em sembla potent perquè no és només “mostrar por”, sinó que et porta a preguntar-te quina por és la que s’activa quan mires això (i d’on ve).
Gràcies, Montserrat!
M’encanta la lectura de “pensaments que es materialitzen a dalt” i la posició estirat com a dispositiu. També em serveix molt el binomi por personal / por col·lectiva: crec que el collage d’imatges pot jugar just en aquest llindar. Et faré cas i intentaré que la peça no sigui només ‘mostrar por’ sinó preguntar-me d’on ve la por que s’activa quan ho mires.
Salut!
Toni