Publicat per

Pràctica: procés

Bon dia!

La meva proposta és una videoinstal·lació pensada per ser realitzada dins la meva pròpia habitació, utilitzant aquest espai com a escenari principal i també com a superfície de projecció. La idea parteix de gravar-me a mi mateixa fent accions quotidianes molt repetitives, com obrir i tancar l’armari, obrir les finestres, encendre i apagar el llum o buscar roba. Aquestes accions són gestos molt simples, però formen part del meu dia a dia i de la meva rutina constant.

Un cop enregistrades, les imatges es projectaran en bucle dins la mateixa habitació on han estat gravades, de manera que el passat i el present se superposen en un mateix espai. Això crea un efecte de desdoblament temporal, on apareixen diverses versions de mi mateixa convivint alhora, com si el temps estigués encallat. Visualment, vull que hi hagi una certa saturació d’imatges, amb capes de projecció que se solapen i reforcen la sensació d’acumulació i cansament.

A nivell tècnic, faré servir un projector col·locat de manera estratègica dins l’habitació (tinc pensat aguantar-lo sobre una estanteria). La il·luminació serà tancada i controlada, amb poca llum ambiental, per crear una atmosfera absorbent i una sensació d’espai tancat i repetitiu.

A nivell conceptual, la instal·lació neix de la necessitat de mostrar una sensació d’ofec i de repetició constant. El fet de passar gran part del temps complint horaris, tasques i responsabilitats fa que els dies s’assemblin massa entre ells i que el cos i la ment funcionin gairebé en pilot automàtic. Amb aquesta peça vull fer visible com aquesta dinàmica acaba pesant emocionalment i transformant un espai íntim com l’habitació, en un lloc associat a l’esforç continu i al desgast. La repetició de les meves pròpies accions projectades busca reflectir aquest cansament acumulat i la dificultat de desconnectar, fins i tot quan estic dins un espai que, en teoria, hauria de ser de pausa i tranquil·litat.

A continuació adjunto un esboç del que seria la idea principal. Tot i que encara queden moltes coses per pulir, penso que pot sortir un projecte xulo i en el que molts es puguin sentir identificats. 

Moltes ganes de veure el procès de tots els projectes de classe! 

Bones festes:)



Debat1el Pràctica: procés

  1. Mireia Cuso Colorado says:

    Hola Paula,

    m’ha semblat molt interessant la teva proposta.  M’encantarà veure’n el resultat final!

    La idea de les accions quotidianes repetides incontables vegades és un tema super interessant. Realitzem accions mecàniques al mateix espai i som capaces de dur-les a terme amb els ulls tancats, i alhora fa una sensació d’abisme quan en som conscients, com a mínim a mi ;)  Reconèixer la repetició del dia a dia em provoca un cert abisme. Hi ha un artista que es Do Ho Suh, que té una obra que es Perfect Home: London, Horsham, NY, Berlin, Providence, Seolu, on construeix una habitació amb els elements com endolls, manetes de portes, i altres objects que toquem i manipulem repetides vegades al llarg del dia, i que acaben convertint-se en una coreografia inconscient i mecànica. https://www.instagram.com/p/DHvfqCsIe23/

    Trobo molt interessant que la idea la exploris amb la lectura del temps passat i present, i la sobreposició dels temps. M’ha fet pensar en obres de Eija Liisa Ahtila que té videos on sobreposa els temps i accions quotidianes en loop, i m’hi ha fet pensar. https://www.mariangoodman.com/artists/26-eija-liisa-ahtila/?utm_source=chatgpt.com

    El dubte que em ve al cap té a veure amb lo tècnic, perque entenc que el que faràs és gravar les accions a l’espai on projectes després. Ho gravaràs amb angular o com ho faràs per poder mostrar tot l’espai ? perque amb l’esquema que has dibuitxat entenc que son diferents accions i no sé si son totes al mateix costat de l’espai, perque sino no em queda massa clar si amb un sol projector podràs dur-ho a terme! Entenc que potser no pots tenir més d’una projecció alhora, però al llegir i veure el dibuix m’he preguntat com podries explicar l’espai i la repetició d’accions infinites sobre treballant en un sol eix. No sé si m’explico!

    Sento que la part més complexa és la de poder explorar tècnicament les solucions als projectes que ideem, ja que calen recursos, i eines que no sempre estan a l’abast!

    Et desitjo molta sort per al desenvolupament, i estaré pendent. una abraçada,

    m.

Deixa un comentari