Publicat per 
Publicat per 
Debat2el Pràctica del Taller de Videocreació – Procés
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Natxo Páramo, Inis Meáin sings
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Maria del Mar,
felicitats per la teva proposta. Em sembla realment suggerent. La idea que utilitzis l’espai propi de la familia per exposar records m’ha agradat molt, i la idea del larari no la coniexia i m’ha obert noves idees, moltes gràcies!
Per altra banda, el que em preguntava és quina relació estableixes en situar el larari a la llar de foc? entenc que és un petit altar que crearàs, però a nivell simbòlic hi ha una relació directa, o és un lloc que t’ha semblat addient per alguna raó? Quan llegia la proposta, clarament el foc em remet al caliu de seure al voltant, però també té altres lectures simbòliques?
I la idea del carrussel d’imatges, que projectaràs amb el recurs del Pepper’s ghost té un toc màgis i intengible, com els records en si, i la materialitat de la imatge, potser ja té un to que et permet no distingir entre els que hi son i els que no, doncs, des del meu punt de vista, segueixent sent-hi, encara que d’una forma diferent… I amb instal·lacions com el larari que col·locaràs a la casa, encara més presents si cap.
Ànims amb el projecte, i una forta abraçada pel procés que transites.
m.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el PRÀCTICA_ Treball en procés
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Paula,
m’ha semblat molt interessant la teva proposta. M’encantarà veure’n el resultat final!
La idea de les accions quotidianes repetides incontables vegades és un tema super interessant. Realitzem accions mecàniques al mateix espai i som capaces de dur-les a terme amb els ulls tancats, i alhora fa una sensació d’abisme quan en som conscients, com a mínim a mi ;) Reconèixer la repetició del dia a dia em provoca un cert abisme. Hi ha un artista que es Do Ho Suh, que té una obra que es Perfect Home: London, Horsham, NY, Berlin, Providence, Seolu, on construeix una habitació amb els elements com endolls, manetes de portes, i altres objects que toquem i manipulem repetides vegades al llarg del dia, i que acaben convertint-se en una coreografia inconscient i mecànica. https://www.instagram.com/p/DHvfqCsIe23/
Trobo molt interessant que la idea la exploris amb la lectura del temps passat i present, i la sobreposició dels temps. M’ha fet pensar en obres de Eija Liisa Ahtila que té videos on sobreposa els temps i accions quotidianes en loop, i m’hi ha fet pensar. https://www.mariangoodman.com/artists/26-eija-liisa-ahtila/?utm_source=chatgpt.com
El dubte que em ve al cap té a veure amb lo tècnic, perque entenc que el que faràs és gravar les accions a l’espai on projectes després. Ho gravaràs amb angular o com ho faràs per poder mostrar tot l’espai ? perque amb l’esquema que has dibuitxat entenc que son diferents accions i no sé si son totes al mateix costat de l’espai, perque sino no em queda massa clar si amb un sol projector podràs dur-ho a terme! Entenc que potser no pots tenir més d’una projecció alhora, però al llegir i veure el dibuix m’he preguntat com podries explicar l’espai i la repetició d’accions infinites sobre treballant en un sol eix. No sé si m’explico!
Sento que la part més complexa és la de poder explorar tècnicament les solucions als projectes que ideem, ja que calen recursos, i eines que no sempre estan a l’abast!
Et desitjo molta sort per al desenvolupament, i estaré pendent. una abraçada,
m.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el PRÀCTICA: Procés
- Anna Aparicio Falco says:
Hola Ana!
Enhorabona per la teva proposta!Em sembla molt interessant i suggeridora. A més, tracta un tema actual i inquietant que convida a pensar.
L’ús de les pantalles integrades als rostres per projectar ulls en primer pla funciona molt bé com a metàfora de despersonalització i crea immediatament una sensació de presència i vigilància que és inquietant i alhora captivadora.
Aquí et deixo algunes preguntes que m’han vingut al cap mentre llegia la teva proposta i que potser et poden ser útils…
– Has pensat en l’horari de gravació? M’imagino que fer-ho en un moment amb poca llum, més aviat al capvespre, podria potenciar encara més el contrast i la brillantor de les pantalles, accentuant la sensació de fatiga visual, de ser observats i de no poder desconnectar.
– Pel que fa a les persones que porten les pantalles a la cara, has pensat què faran? Caminaran, descansaran, es mouran o estaran quietes? Crec que si es mantenen quietes i no interactuen ni entre elles ni amb l’espectador, es reforçaria la sensació de desconnexió amb l’entorn, i el moviment dels ulls de les pantalles destacaria com a únic element en moviment, fent la proposta encara més impactant.
En general, trobo que la peça té molt de potencial i provoca una experiència intensa, i aquests petits detalls poden enriquir encara més l’efecte que vols aconseguir.
També em pregunto com ho documentaràs. Faràs un vídeo de la videoinstal·lació per després projectar-lo en una exposició? Si és així, has pensat com presentaràs l’espai i la relació amb l’espectador perquè la proposta mantingui la seva força fora del context original?
Moltíssimes ganes de veure com evoluciona i el resultat final!Anna
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el PRÀCTICA – Treball en procés
- Antonio Vila Suarez says:
Benvolguda companya: m’ha agradat molt la idea que planteges sobre el vídeo-escultura. El mòbil transmet sensació estimulant, però tal com dius en l’àmbit conceptual causa una percepció oposada. Les fotografies mostren un interessant treball d’elaboració. La caixa com a tal causa una sensació de contenció com a objecte que es pot obrir, tancar i manipular de diverses formes. El sols, fet que presentis diferents caixes de diferents dimensions i ubicacions reforça la idea de recerca.
De manera que em qüestiono si es vol transmetre sensació de monotonia en apreciar l’interior de l’objecte o amb el mateix mòbil es pogués intensificar la llum tot i tractar-se d’un objecte funcional. En tant que podria esdevenir protagonista com a objecte.El fet que es presentin caixes de diferents dimensions, de més o de menys pes i de diferents qualitats pot enriquir molt el teu vídeo.
Trobo molt interessant el fet que facis servir pa d’or, amb el que pots atorgar de qualitat valuosa a la/les caixes que consideris oportú.
Amb el mòbil des de diferents ubicacions, o llanternes d’entre altres utensilis es podrien generar seqüències de llums d’entre altres efectes.
També trobo molt interessant el fet que poguessis treballar amb el mateix cartó de les caixes aplicant relleus o deformacions en l’estructura d’aquestes.
En síntesi crec que està molt ben justificat conceptualment i formalment el teu treball.
- Antonio Vila Suarez says:
M’agrada la idea a l’hora de considerar més elements de caixes de diferents dimensions o formes perquè es genera més dinamisme i menys simetria en el conjunt de la teva obra.
Pel que fa a la relació entre telèfon mòbil i les mateixes caixes es podria establir una molt enriquidora connexió entre els objectes físics i el que és digital.
Pel que fa a les caixes partint del fet que l’espectador pretén interactuar amb elles d’acord amb el materialisme i consumisme no sé si t’has plantejat de pintar-les o decorar-les en colors, textures, per crear contrastos, etc. O més aviat les deixes com estan. Ja que fas ús dels fragments de pa d’or per donar valor sagrat i preuat. Cosa que fas dotant-les d’un valor simbòlic i artístic (qüestió que trobo molt interessant i enriquidora).
Es podrien exercitar una interacció entre: espectador-objectes de caixes i telèfon mòbil a través d’elements o dispositius que reaccionin segons l’acció de l’espectador (passiu). Això últim ho trobo més complicat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Taller de videocreació.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Antonio! A mi em sembla molt encertat que sigui una projecció al sostre. Té una cosa molt íntima i molt “de nit”: quan ets al llit és quan sovint venen les pors, els pensaments que no controles, el rumiar… i que les imatges apareguin allà dalt fa com si aquests pensaments es materialitzessin i quedessin “a la vista”. També m’agrada perquè trenca la manera típica de mirar vídeo i et posa en una posició física (estirat) que ja condiciona l’experiència.
I una cosa que m’ha vingut llegint-te: la por pot ser molt personal o molt col·lectiva. Amb les imatges que descrius (cinema, arxiu, moments històrics) tens aquesta barreja que pot funcionar molt bé: cadascú hi pot veure coses pròpies però també coses compartides. Em sembla potent perquè no és només “mostrar por”, sinó que et porta a preguntar-te quina por és la que s’activa quan mires això (i d’on ve).
Gràcies, Montserrat!
M’encanta la lectura de “pensaments que es materialitzen a dalt” i la posició estirat com a dispositiu. També em serveix molt el binomi por personal / por col·lectiva: crec que el collage d’imatges pot jugar just en aquest llindar. Et faré cas i intentaré que la peça no sigui només ‘mostrar por’ sinó preguntar-me d’on ve la por que s’activa quan ho mires.
Salut!
Toni