Publicat per 
Debat2el Inis Meáin sings, natxoparamo, 13 gen 25
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat4el Pràctica – Procés
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Em sembla molt interessant l’abordatge immersiu que fas de l’obra. Sobre el dubte que planteges, jo crec que no està malament incloure la idea de repetició mecànica, tant en quant els artefactes creats per la ma humana també deriven del que aquest en fa de la natura. Entenc que t’amoini que el missatge pugui entendre’s malament, però penso que aquesta ambigüitat és un plus afegit. M’amoina com t’ho faràs per llençar cada vídeo en el moment just; jo no sé si ho sabria gestionar. Em sembla molt interessant també que el vídeo es vagi repetint escalonadament, perquè les imatges són molt tranquiles, però això introdueix un punt d’inquietud.
- Eloi Pons Marzal says:
Gràcies per les teues paraules, Maria del Mar. Com bé dius, incloure artefactes com cotxes pot afegir noves capes a la peça. Crec que afegiré algun clip amb questa temàtica. Respecte al que dius de com llençar cada vídeo, la meua idea és crear una transició d’un segon entre cada clip que em permeti polsar el play de l’altra pantalla durant aquell segon aproximadament. En una instal·lació seriosa miraria de programar-ho de forma precisa. Espero aconseguir-ho amb no massa intents.
- Remei Julian Martos says:
Bona tarde!
M’ha semblat un treball molt interessant i molt ben plantejat, tant a nivell conceptual com formal. Trobo especialment encertada la idea de la instal·lació multipantalla i la manera com proposes situar físicament l’espectador entre les diferents imatges, ja que això reforça molt bé la reflexió sobre si els humans som diferents de la natura o, en realitat, formem part del mateix sistema.
Pel que fa al dubte sobre la possible incorporació d’escenes amb màquines o embussos de cotxes, entenc perfectament la teua preocupació. Personalment, crec que centrar-te en les semblances entre humans i natura reforça més la idea poètica del projecte, però també penso que la introducció puntual d’un element així podria obrir noves lectures, sempre que no desplaci el focus cap a un discurs massa literal sobre la contaminació.
En conjunt, em sembla un projecte molt coherent, sensible i amb un discurs molt clar, que té molt potencial a nivell instal·latiu i experiencial.- Eloi Pons Marzal says:
Hola Remei, moltes gràcies per les bones paraules. Finalment, m’he decidit per incloure 2 clips de cotxes. Gravats en carrers amb bastant trànsit, sembla que segueixen una coreografia, un ritme continu com si fossin onades. Així que, encara que no ho sembli a priori, crec que també he aconseguit unes imatges en moviment bastant poètiques. A més, ofereixen un contrast amb els altres clips i reforcen la idea comú de moviment, espai compartit… i en generen preguntes. Espero acabar-ho a temps. Gràcies de nou, Remei.
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat4el Pràctica del Taller de Videocreació – Procés
- Montserrat Sucarrats Casanovas says:
Hola, Antonio! A mi em sembla molt encertat que sigui una projecció al sostre. Té una cosa molt íntima i molt “de nit”: quan ets al llit és quan sovint venen les pors, els pensaments que no controles, el rumiar… i que les imatges apareguin allà dalt fa com si aquests pensaments es materialitzessin i quedessin “a la vista”. També m’agrada perquè trenca la manera típica de mirar vídeo i et posa en una posició física (estirat) que ja condiciona l’experiència.
I una cosa que m’ha vingut llegint-te: la por pot ser molt personal o molt col·lectiva. Amb les imatges que descrius (cinema, arxiu, moments històrics) tens aquesta barreja que pot funcionar molt bé: cadascú hi pot veure coses pròpies però també coses compartides. Em sembla potent perquè no és només “mostrar por”, sinó que et porta a preguntar-te quina por és la que s’activa quan mires això (i d’on ve). - Antonio Fajardo Ruiz says:
Gràcies, Montserrat!
M’encanta la lectura de “pensaments que es materialitzen a dalt” i la posició estirat com a dispositiu. També em serveix molt el binomi por personal / por col·lectiva: crec que el collage d’imatges pot jugar just en aquest llindar. Et faré cas i intentaré que la peça no sigui només ‘mostrar por’ sinó preguntar-me d’on ve la por que s’activa quan ho mires.
Salut!
Toni
- Remei Julian Martos says:
Bona tarde !
El teu treball m’ha semblat molt interessant i suggerent. M’ha agradat especialment la manera com tractes el concepte de la por, ja que personalment acostumo a relacionar-la amb quelcom negatiu o dolent. Normalment, quan tenim por, tendim a no voler veure més enllà i ens quedem fixats en aquesta negativitat, i per això he trobat molt encertat el fet que la projecció es faci sobre el sostre, ja que aporta una lectura diferent i molt potent visualment.
També trobo molt interessant el text que has escollit; considero que acompanya molt bé la idea que vols transmetre i reforça el discurs conceptual de la peça.
En general, em sembla un treball molt ben pensat i amb molta sensibilitat. - Antonio Fajardo Ruiz says:
Moltes gràcies, Remei!
M’ajuda molt que la projecció al sostre et funcioni com a lectura diferent, perquè és una decisió central del dispositiu. I em fa molt content que el text de Vinyoli t’encaixi amb la peça: la idea és precisament que el poema sostingui el recorregut emocional.
Si et ve de gust, m’interessa saber: hi ha algun vers o imatge que et ressoni especialment (o que et generi més incomoditat)?
Salutacions,
Toni
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat4el Natxo Páramo, Inis Meáin sings
- Ernest Teys Bosch says:
Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest. - Ignacio Páramo Sánchez says:
- Ignacio Páramo Sánchez says:
- Ignacio Páramo Sánchez says:
Hola Ernest,
Moltes gracies!
La importància de dir-se Ernest!, sempre em recordo d’aquesta obra d’Oscar Wilde quan algú es diu Ernest. Wilde, meravellós, també irlandès. El que he fet amb el documental Man of Aran, 1934, Robert J. Flaherty, és fer uns Sàmplers de l’obra i amb una gravació que vaig fer des d’un cliff de les onades de l’oceà Atlàntic empaitant i trencant a les roques de l’illa. Aquest pla contrapicat extrem funciona molt bé, fusionat en transparència amb els contrallums del blanc i negre del film. D’aquesta manera hi ha un diàleg entre passat i present, les figures humanes estàn en i com plenes de mar, té un rollo molt visual-poètic.L’illa, és màgica i la música que va fer en Lluís, amb sons reals gravats, amb micròfons de canó ,omnidireccionals, de tot!, és al·lucinant. El documental d’en Flaherty és potentíssim i, de 1934!, una obra mestra cinematograficament parlant i una etnografia fascinant.
Demà hauré d’anar a la nau-estudi de l’amic Mark Redden a muntar la videoinstal·lació… vaig una mica apretat de temps i logística.
Què tal ho portes tu?, en una estoneta miro que estàs fent i et dic cosetes…
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat7el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Maria del Mar,
felicitats per la teva proposta. Em sembla realment suggerent. La idea que utilitzis l’espai propi de la familia per exposar records m’ha agradat molt, i la idea del larari no la coniexia i m’ha obert noves idees, moltes gràcies!
Per altra banda, el que em preguntava és quina relació estableixes en situar el larari a la llar de foc? entenc que és un petit altar que crearàs, però a nivell simbòlic hi ha una relació directa, o és un lloc que t’ha semblat addient per alguna raó? Quan llegia la proposta, clarament el foc em remet al caliu de seure al voltant, però també té altres lectures simbòliques?
I la idea del carrussel d’imatges, que projectaràs amb el recurs del Pepper’s ghost té un toc màgis i intengible, com els records en si, i la materialitat de la imatge, potser ja té un to que et permet no distingir entre els que hi son i els que no, doncs, des del meu punt de vista, segueixent sent-hi, encara que d’una forma diferent… I amb instal·lacions com el larari que col·locaràs a la casa, encara més presents si cap.
Ànims amb el projecte, i una forta abraçada pel procés que transites.
m.
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Hola, Mireia! Doncs el tema del foc és important, perquè va ser en aquesta casa que vaig aprendre una mica a cuinar, de nena, i perquè a banda dels lararii remet a allò britànic de keep the home fires burning (que podria ser un títol alternatiu a la peça). Al capdavall, etimològicament un hogar, una llar, era allà on hi havia un foc. Però també és cert que representat tot el temps que ha marxat i ja no ha de tornar, consumit. I, per últim, marca també una certa renovació i purificació, com amb l’au fènix. Apa, ja m’he posat mística! Mil gràcies per l’intercanvi d’idees!
- Eloi Pons Marzal says:
Hola Maria del Mar,
Respecte als dubtes sobre com projectar les imatges, has pensat a situar alguns miralls entorn de la pantalla? Potser un inclinat a sobre, o 2 o 3 encecerclant-la? Seria genial amb miralls de la pròpia casa, no? D’aquesta forma podries jugar amb les imatges, el record, el retorn que fa la casa, la memòria que acumulen els objectes i les imatges, la lectura que en fem els altres… Fins i tot podries invertir la pantalla per veure el vídeo reflectit correctament.
Jugar amb miralls pot ser una solució més senzilla que projectar les imatges sobre objectes, encara que de primeres potser no és tan suggerent com la peixera.
Ànims amb la finalització, té molt bona pinta!
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Moltes gràcies, Eloi! Vaig intentar fer proves amb miralls, però no acabava de funcionar. El que sí vaig fer va ser donar la volta a la imatge. La peixera va quedar per posar-hi espelmes a moda d’ofrena.
-
- Estel Calpe Alarcón says:
Hola Maria del Mar,
Quina manera més bonica d’honrar la vida. Trobo idoni que hagis pogut desenvolupar aquest projecte tant personal, a la pràctica final. Veig que hi ha com a tema inicial el record, i ho fas mitjançant fotografíes amb la familia.
Hi ha una artista que es diu Amalia Mesa-Brains que va crear instal·lacions en les que s’hi podia veure altars, espais sagrats. En el seu cas va treballar la memòria cultural i la migració, però la seva obra m’ha fet pensar en el teu projecte i penso que hi té un fil conductor, en els temes tractats, en la història, la memòria i el record.
Enhorabona amb el projecte,
Estel.
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Hola, Estel! No coneixia el treball d’aquesta artista… em sembla força suggeridor, perquè el concepte d’altar em sembla interessentíssim. Gràcies pel descobriment!
-
- Laura Priego Coca says:
Bona nit Maria del Mar,
Primer de tot disculpa per les hores i desprès enhorabona per la proposta, al principi no sabía él que era un larari ha sigut un descobriment agridolç però la teva idea es molt personal i molt ben pensada. Degut que ja has acabat la peça espero que hagi sortit genial hi hagis pogut honrar els teus familiars. Una abraçada!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el PRÀCTICA_ Treball en procés
- Eloi Pons Marzal says:
Hola Mireia, quin projecte més xulo!
Treballar aquesta temàtica a través del dibuix crec que és molt adequat, ja que és un mitjà que uneix memòria i experiència: el dibuix fa visible l’experiència viscuda i fixa la memòria del moment i el lloc dibuixats. I el recurs dels llençols és molt suggerent, a mi personalment els llençols em fan viatjar a un terrat amb molt de sol i un cel blau enorme.
Entenc que no disposes de tants projectors com voldries ni has trobat la manera d’accedir a la casa i, per tant, ho recrearàs virtualment. Però, pensant a crear una versió més reduïda però real, es podria recrear amb una sola projecció en un llençol i en un pis semblant, no exactament el mateix? Seria com fer una prova real en petit format de la instal·lació. Podríes presentar la gravació real com a mostra i la virtual com a projecte ideal.
També desconec com vols fer la transició entre les diferents cases dibuixades al vídeo. Seria esborrant el dibuix de la casa anterior? O aniries redibuixant la casa fins a esdevenir la casa següent? Jo optaria per aquesta opció, situant sempre al centre la taula del menjador, o la teua habitació, per exemple, de les diverses cases.
Crec que, faces el que faces ara, has trobat una idea molt potent que pot esdevenir alguna cosa molt xula més endavant. Molts ànims amb la finalització.
Eloi
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Eloi
merci pel comentari! Just estic treballant en la transició dels vídeos, i efectivament la idea no es esborrar el dibuix de la primera casa, sinó que s’aniran sobreposant uns als següent, com capes de memòria i record. M’agrada la propost de posar sempre al mig em meu espai, l’habitació o el meu llit…. Com que estic fent proves exploraré la suggerència!
per altra banda a la proposta d’execució en un pis, tot i ser diferent, em trobo que els espais on he fet les projeccions sobre llençols no son rapid buits, i per pocs que siguin, els objectes que hi ha prenen molta importància… i en això estic, en veure si puc ni que sigui un bocinet portar l’experiència a una realitat.
moltes gràcies de nou per la teva aportació!!
salut
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Paula,
m’ha semblat molt interessant la teva proposta. M’encantarà veure’n el resultat final!
La idea de les accions quotidianes repetides incontables vegades és un tema super interessant. Realitzem accions mecàniques al mateix espai i som capaces de dur-les a terme amb els ulls tancats, i alhora fa una sensació d’abisme quan en som conscients, com a mínim a mi ;) Reconèixer la repetició del dia a dia em provoca un cert abisme. Hi ha un artista que es Do Ho Suh, que té una obra que es Perfect Home: London, Horsham, NY, Berlin, Providence, Seolu, on construeix una habitació amb els elements com endolls, manetes de portes, i altres objects que toquem i manipulem repetides vegades al llarg del dia, i que acaben convertint-se en una coreografia inconscient i mecànica. https://www.instagram.com/p/DHvfqCsIe23/
Trobo molt interessant que la idea la exploris amb la lectura del temps passat i present, i la sobreposició dels temps. M’ha fet pensar en obres de Eija Liisa Ahtila que té videos on sobreposa els temps i accions quotidianes en loop, i m’hi ha fet pensar. https://www.mariangoodman.com/artists/26-eija-liisa-ahtila/?utm_source=chatgpt.com
El dubte que em ve al cap té a veure amb lo tècnic, perque entenc que el que faràs és gravar les accions a l’espai on projectes després. Ho gravaràs amb angular o com ho faràs per poder mostrar tot l’espai ? perque amb l’esquema que has dibuitxat entenc que son diferents accions i no sé si son totes al mateix costat de l’espai, perque sino no em queda massa clar si amb un sol projector podràs dur-ho a terme! Entenc que potser no pots tenir més d’una projecció alhora, però al llegir i veure el dibuix m’he preguntat com podries explicar l’espai i la repetició d’accions infinites sobre treballant en un sol eix. No sé si m’explico!
Sento que la part més complexa és la de poder explorar tècnicament les solucions als projectes que ideem, ja que calen recursos, i eines que no sempre estan a l’abast!
Et desitjo molta sort per al desenvolupament, i estaré pendent. una abraçada,
m.
- Margalida Adrover Vidal says:
Bon dia, Paula!
M’encanta la teva proposta i segur que molts de nosaltres ens podrem sentir identificats en veure-la.Crec que el concepte i com es treballa aquest, jugant amb el bucle i la superposició d’imatges, en què conviuran diferents representacions de diferents moments, són les principals fortaleses de la teva obra. Aconseguint transmetre la sensació de repetició i ofec que planteges, alhora que obris la porta a reflexionar de manera subtil.
D’altra banda, pel que es veu al procés i com ja ha comentat la Mireia, crec que les debilitats es troben en les dificultats tècniques per poder gravar amb un enquadrament que englobi tota l’escena. En cas que el teu espai i mitjans no permetin fer-ho així, no està tot perdut, podries provar altres alternatives com anar gravant acció per acció i llavors fer un muntatge. És cert que d’aquesta manera potser es perdria part del sentit de continuïtat, però alhora obri la porta a utilitzar el muntatge del vídeo per jugar i potenciar el sentiment d’angoixa i desorientació.
Molta sort amb el que queda de la pràctica, amb moltes ganes de veure el resultat final.
- Cristina Serrainat Brull says:
Bona tarda Paula
Trobo que la teva proposta té un punt molt fort a l’hora de projectar la repetició de les accions quotidianes, el lloc o l’espai deixa de ser un refugi per convertir-se en un arxiu de l’esgotament. A més a més, aquest cansament que comentes connecta molt fàcilment amb l’espectador. Justament he volgut comentar-te la preentrega pel fet que m’he sentit connectada amb la teva explicació.Tanmateix, com a punts de millora, et volia comentar si has tingut en consideració el so. Si utilitzaràs un so, alguna veu en off o el mateix so dels moviments repetitius els quals també s’encavalcaran/ repetiran com les imatges. Consegüentment, aquesta repetició de so donaria potència a l’atmosfera absorbent i tancada que es podria arribar a transmetre cap a l’espectador.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el PRÀCTICA: Procés
- Anna Aparicio Falco says:
Hola Ana!
Enhorabona per la teva proposta!Em sembla molt interessant i suggeridora. A més, tracta un tema actual i inquietant que convida a pensar.
L’ús de les pantalles integrades als rostres per projectar ulls en primer pla funciona molt bé com a metàfora de despersonalització i crea immediatament una sensació de presència i vigilància que és inquietant i alhora captivadora.
Aquí et deixo algunes preguntes que m’han vingut al cap mentre llegia la teva proposta i que potser et poden ser útils…
– Has pensat en l’horari de gravació? M’imagino que fer-ho en un moment amb poca llum, més aviat al capvespre, podria potenciar encara més el contrast i la brillantor de les pantalles, accentuant la sensació de fatiga visual, de ser observats i de no poder desconnectar.
– Pel que fa a les persones que porten les pantalles a la cara, has pensat què faran? Caminaran, descansaran, es mouran o estaran quietes? Crec que si es mantenen quietes i no interactuen ni entre elles ni amb l’espectador, es reforçaria la sensació de desconnexió amb l’entorn, i el moviment dels ulls de les pantalles destacaria com a únic element en moviment, fent la proposta encara més impactant.
En general, trobo que la peça té molt de potencial i provoca una experiència intensa, i aquests petits detalls poden enriquir encara més l’efecte que vols aconseguir.
També em pregunto com ho documentaràs. Faràs un vídeo de la videoinstal·lació per després projectar-lo en una exposició? Si és així, has pensat com presentaràs l’espai i la relació amb l’espectador perquè la proposta mantingui la seva força fora del context original?
Moltíssimes ganes de veure com evoluciona i el resultat final!Anna
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el PRÀCTICA – Treball en procés
- Antonio Vila Suarez says:
Benvolguda companya: m’ha agradat molt la idea que planteges sobre el vídeo-escultura. El mòbil transmet sensació estimulant, però tal com dius en l’àmbit conceptual causa una percepció oposada. Les fotografies mostren un interessant treball d’elaboració. La caixa com a tal causa una sensació de contenció com a objecte que es pot obrir, tancar i manipular de diverses formes. El sols, fet que presentis diferents caixes de diferents dimensions i ubicacions reforça la idea de recerca.
De manera que em qüestiono si es vol transmetre sensació de monotonia en apreciar l’interior de l’objecte o amb el mateix mòbil es pogués intensificar la llum tot i tractar-se d’un objecte funcional. En tant que podria esdevenir protagonista com a objecte.El fet que es presentin caixes de diferents dimensions, de més o de menys pes i de diferents qualitats pot enriquir molt el teu vídeo.
Trobo molt interessant el fet que facis servir pa d’or, amb el que pots atorgar de qualitat valuosa a la/les caixes que consideris oportú.
Amb el mòbil des de diferents ubicacions, o llanternes d’entre altres utensilis es podrien generar seqüències de llums d’entre altres efectes.
També trobo molt interessant el fet que poguessis treballar amb el mateix cartó de les caixes aplicant relleus o deformacions en l’estructura d’aquestes.
En síntesi crec que està molt ben justificat conceptualment i formalment el teu treball.
- Antonio Vila Suarez says:
M’agrada la idea a l’hora de considerar més elements de caixes de diferents dimensions o formes perquè es genera més dinamisme i menys simetria en el conjunt de la teva obra.
Pel que fa a la relació entre telèfon mòbil i les mateixes caixes es podria establir una molt enriquidora connexió entre els objectes físics i el que és digital.
Pel que fa a les caixes partint del fet que l’espectador pretén interactuar amb elles d’acord amb el materialisme i consumisme no sé si t’has plantejat de pintar-les o decorar-les en colors, textures, per crear contrastos, etc. O més aviat les deixes com estan. Ja que fas ús dels fragments de pa d’or per donar valor sagrat i preuat. Cosa que fas dotant-les d’un valor simbòlic i artístic (qüestió que trobo molt interessant i enriquidora).
Es podrien exercitar una interacció entre: espectador-objectes de caixes i telèfon mòbil a través d’elements o dispositius que reaccionin segons l’acció de l’espectador (passiu). Això últim ho trobo més complicat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat4el Taller de videocreació.
- Pau Senserrich Primé says:
Bones!
Crec que és una proposta molt potent i es nota que hi ha molta feina al darrere, sobretot a nivell conceptual i de recerca. La metàfora dels escacs aplicada a la geopolítica m’agrada molt és fàcil d’entendre, i el fet de projectar les imatges sobre una bola del món reforça molt la idea de conflicte global i desigualtats de poder.
Penso potser que hi ha molts conceptes, referents i informació alhora, i això pot fer que l’espectador es perdi una mica si no es prioritza un missatge principal. Crec que la peça visualment pot funcionar molt i deixar aquest espai a la lectura visual podria ajudar.
Crec que és un projecte molt complet, amb una clara intenció crítica i una idea molt ben connectada amb el llenguatge de la videoinstal·lació. - Pau Senserrich Primé says:
Bones!
Crec que és una proposta molt potent i es nota que hi ha molta feina al darrere, sobretot a nivell conceptual i de recerca. La metàfora dels escacs aplicada a la geopolítica m’agrada molt és fàcil d’entendre, i el fet de projectar les imatges sobre una bola del món reforça molt la idea de conflicte global i desigualtats de poder.
Penso potser que hi ha molts conceptes, referents i informació alhora, i això pot fer que l’espectador es perdi una mica si no es prioritza un missatge principal. Crec que la peça visualment pot funcionar molt i deixar aquest espai a la lectura visual podria ajudar.
Crec que és un projecte molt complet, amb una clara intenció crítica i una idea molt ben connectada amb el llenguatge de la videoinstal·lació. - Antonio Vila Suarez says:
Moltes gràcies per la teva aportació Pau. Crec que sí que m’he documentat molt. La meva intenció han estat els detalls per no deixar-me res fora del tinter.
T’haig de confessar que he gaudit molt d’aquest procés minuciós. El que no tinc massa clar si es tracta d’una vídeo escultura o d’una videoinstal·lació. Ho dic perquè si no m’equivoco la video escultrura està al servei d’un objecte (que en aquest cas seria la bola). Combina escultura física i vídeo com un sols objecte. El vídeo es mostra en pantalles integrades (projector). I l’objecte com a peça autònoma té una presència material clara. En canvi, en la videoinstal·lació el vídeo construeix una experiència espacial. El vídeo s’expandeix com a espai expositiu. L’espectador entra o es desplaça dins de la creació.No sé si vaig errat, o algú m’ho podria aclarir. Moltíssimes gràcies i me n’alegro molt que t’hagi agradat.
Salutacions cordials meves.
- Antonio Vila Suarez says:
És possible que hi hagi massa referents, conceptes i informació alhora, cosa que pot dispersar una mica a l’espectador del missatge principal. És precisament, i per això que mostro a través de l’enllaç de vídeo de l’últim lliurament, la projecció on la persona com a protagonista de la meva creació ens vol transmetre en seqüències les injustícies, desigualtats, i casos de correcció d’entre d’altres. En síntesi opino que queda molt clar tot plegat. Tenint en compte que la meva intenció és fer-nos reflexionar com a subjectes que ens podem identificar com a espectadors i protagonistes alhora per un món més just en tots els sentits sense deixar-nos indiferents.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Inis:
Tal i com dius, és molt poètic. Entenc que vols fer alguna cosa similar al video que has penjat oi? has pensat en quin típus de música posaras? o recitaras un poema que parli d´això?
Com faras la instal·lació? en pantalles, projector?
L´estudi a on el vols fer serà un estudi buit? estic desitjant de veure el resultat perquè pot ser una videoinstal·lació molt íntima.
Ainoa
El meu projecte “Inis Meáin sings” parteix d’un conjunt de gravacions i filmacions de camp realitzades a l’illa d’Inis Meáin, a les illes
d’Aran, amb el meu gran amic i músic extraordinari Luís García Márquez. Al llarg d’un mes vam enregistrar imatges en moviment i sons del paisatge natural de l’illa: mar, onades, vent, pluja, pedres, ocells i les ressonàncies pròpies del lloc, sempre sense cap veu ni soroll humà. A partir d’aquest material generaré un paisatge sonor i fílmic en què aquests sons naturals es transformaran en la música que canta l’illa. La videoinstal·lació es construeix com un espai immersiu on “l’illa canta”; l’espectador és convidat a veure i escoltar, a habitar aquest paisatge sonor en forma de loops i capes que generen una temporalitat pròpia i fan present el territori dins de l’espai expositiu, que molt probablement serà la nau de l’artista i constructor de currachs Mark Redden. Molt possiblement també hi tindrem un currach, que és una embarcació tradicional irlandesa originària just d’aquesta zona de l’oest d’Irlanda, les illes d’Aran, a prop de Galway.
Sobre aquest teixit sonor s’articularan diversos bucles d’imatges en moviment, projectades amb dos o tres projectors i eventualment completats amb alguns monitors. A partir del material rodat a Inis Meáin i de fragments reapropriats de “Man of Aran” (Robert J. Flaherty), prepararé diferents talls i variacions: plans subaquàtics d’un currach, el penya-segat amb les onades lentes, superposicions entre imatge actual i arxiu. Cada pantalla mostrarà un fragment diferent o funcionarà de forma sincrònica, de manera que la imatge es percebrà com una constel·lació de visions parcials que orbiten al voltant del so de l’illa. L’objectiu és que el públic s’endinsi en aquest món mitjançant la videoinstal·lació i el paisatge sonor, com si entrés dins del record viu de l’illa que canta: “Inis Meáin”.