Hola Ana!
Enhorabona per la teva proposta!Em sembla molt interessant i suggeridora. A més, tracta un tema actual i inquietant que convida a pensar.
L’ús de les pantalles integrades als rostres per projectar ulls en primer pla funciona molt bé com a metàfora de despersonalització i crea immediatament una sensació de presència i vigilància que és inquietant i alhora captivadora.
Aquí et deixo algunes preguntes que m’han vingut al cap mentre llegia la teva proposta i que potser et poden ser útils…
– Has pensat en l’horari de gravació? M’imagino que fer-ho en un moment amb poca llum, més aviat al capvespre, podria potenciar encara més el contrast i la brillantor de les pantalles, accentuant la sensació de fatiga visual, de ser observats i de no poder desconnectar.
– Pel que fa a les persones que porten les pantalles a la cara, has pensat què faran? Caminaran, descansaran, es mouran o estaran quietes? Crec que si es mantenen quietes i no interactuen ni entre elles ni amb l’espectador, es reforçaria la sensació de desconnexió amb l’entorn, i el moviment dels ulls de les pantalles destacaria com a únic element en moviment, fent la proposta encara més impactant.
En general, trobo que la peça té molt de potencial i provoca una experiència intensa, i aquests petits detalls poden enriquir encara més l’efecte que vols aconseguir.
També em pregunto com ho documentaràs. Faràs un vídeo de la videoinstal·lació per després projectar-lo en una exposició? Si és així, has pensat com presentaràs l’espai i la relació amb l’espectador perquè la proposta mantingui la seva força fora del context original?
Moltíssimes ganes de veure com evoluciona i el resultat final!
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Ana!
Enhorabona per la teva proposta!Em sembla molt interessant i suggeridora. A més, tracta un tema actual i inquietant que convida a pensar.
L’ús de les pantalles integrades als rostres per projectar ulls en primer pla funciona molt bé com a metàfora de despersonalització i crea immediatament una sensació de presència i vigilància que és inquietant i alhora captivadora.
Aquí et deixo algunes preguntes que m’han vingut al cap mentre llegia la teva proposta i que potser et poden ser útils…
– Has pensat en l’horari de gravació? M’imagino que fer-ho en un moment amb poca llum, més aviat al capvespre, podria potenciar encara més el contrast i la brillantor de les pantalles, accentuant la sensació de fatiga visual, de ser observats i de no poder desconnectar.
– Pel que fa a les persones que porten les pantalles a la cara, has pensat què faran? Caminaran, descansaran, es mouran o estaran quietes? Crec que si es mantenen quietes i no interactuen ni entre elles ni amb l’espectador, es reforçaria la sensació de desconnexió amb l’entorn, i el moviment dels ulls de les pantalles destacaria com a únic element en moviment, fent la proposta encara més impactant.
En general, trobo que la peça té molt de potencial i provoca una experiència intensa, i aquests petits detalls poden enriquir encara més l’efecte que vols aconseguir.
També em pregunto com ho documentaràs. Faràs un vídeo de la videoinstal·lació per després projectar-lo en una exposició? Si és així, has pensat com presentaràs l’espai i la relació amb l’espectador perquè la proposta mantingui la seva força fora del context original?
Moltíssimes ganes de veure com evoluciona i el resultat final!
Anna