Debat2el Pràctica del Taller de Videocreació – Procés

  1. Montserrat Sucarrats Casanovas says:

    Hola, Antonio! A mi em sembla molt encertat que sigui una projecció al sostre. Té una cosa molt íntima i molt “de nit”: quan ets al llit és quan sovint venen les pors, els pensaments que no controles, el rumiar… i que les imatges apareguin allà dalt fa com si aquests pensaments es materialitzessin i quedessin “a la vista”. També m’agrada perquè trenca la manera típica de mirar vídeo i et posa en una posició física (estirat) que ja condiciona l’experiència.
    I una cosa que m’ha vingut llegint-te: la por pot ser molt personal o molt col·lectiva. Amb les imatges que descrius (cinema, arxiu, moments històrics) tens aquesta barreja que pot funcionar molt bé: cadascú hi pot veure coses pròpies però també coses compartides. Em sembla potent perquè no és només “mostrar por”, sinó que et porta a preguntar-te quina por és la que s’activa quan mires això (i d’on ve).

  2. Antonio Fajardo Ruiz says:

    Gràcies, Montserrat!

    M’encanta la lectura de “pensaments que es materialitzen a dalt” i la posició estirat com a dispositiu. També em serveix molt el binomi por personal / por col·lectiva: crec que el collage d’imatges pot jugar just en aquest llindar. Et faré cas i intentaré que la peça no sigui només ‘mostrar por’ sinó preguntar-me d’on ve la por que s’activa quan ho mires.

    Salut!

    Toni