La meva videoinstal·lació consistirà, com vaig avançar en la proposta, en una peça que vull ubicar a un pis que era dels meus tiets, i que ara, en morir la meva tieta, estic buidant i reformant, en un procés que complicat a molts nivells.
La idea emana del culte als avantpassats i a la família a l’antiga Roma, que es concretava en uns altars que hi havia a cada llar, anomenats “lararis”. La meva proposta és construir un larari modern que conmemora, ni que sigui temporalment, el passat feliç que la família -tant els que som vius com els que falten- vam tenir en aquella casa, i que em serveixi a mi particularment per processar el dol i per acompanyar-me en aquesta transició. Vull projectar petits hologrames en carrusel de les fotos dels estius i vacances familiars allà, així com les fotos que trobi per la casa.
La meva primera intenció és ubicar el larari en una xemeneia que no s’ha fet servir mai (la meva tieta l’aprofitava pel pessebre). Vull emprar el recurs del Pepper’s ghost, que de fet és el que fa servir Maria Alexeeva a les seves Life Boxes (tot i que ho vaig descobrir després). De moment, m’està resultant difícil, perquè no atino a aconseguir que la projecció es vegi correctament, si bé tot just acabo de començar les proves, i sé que hauré d’ajustar bastant. Ho he provat amb una peixera cap per avall i unes làmines de polietilè transparent, però no l’acabo d’encertar, perquè les làmines de l’interior de la peixera no queden rectes i la imatge surt distorsionada (cosa que, d’altra banda, em fa pensar que potser la videoinstal·lació ja ha de ser així, distorsionada, perquè la memòria al capdavall sempre és una distorsió).
Aquest cap de setmana faré proves amb altres superfícies, com ara marcs de fotos inclinats, i també intentaré enfosquir tant la superfície de la xemeneia com la part de la pantalla l’ipad que projecta la imatge que no s’ha de veure. És possible que també faci proves amb un projector.
Quant a les imatges en sí, les estic tractant amb el fons fosc que la il·lusió requereix, i les muntaré fent segurament alguns zooms en detalls. Vull que es vegin imatges de tota la família, per marcar la continuïtat entre els que hi érem i els que hi som. No sé encara si hi posaré banda sonora. El que també m’estic plantejant és afegir algun petit detall d’atrezzo, objectes del pis o flors i ofrenes, per reforçar la idea d’altar, de donar gràcies als meus tiets de tots els moments feliços viscuts amb ells. Vull tenir la instal·lació funcionant les estones que jo sigui al pis, mentre duri l’obra, fent-me companyia i vetllant per mi.
Us adjunto algunes fotos, tant de la disposició de l’espai, com del tipus d’imatge que projectaré.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Maria del Mar,
felicitats per la teva proposta. Em sembla realment suggerent. La idea que utilitzis l’espai propi de la familia per exposar records m’ha agradat molt, i la idea del larari no la coniexia i m’ha obert noves idees, moltes gràcies!
Per altra banda, el que em preguntava és quina relació estableixes en situar el larari a la llar de foc? entenc que és un petit altar que crearàs, però a nivell simbòlic hi ha una relació directa, o és un lloc que t’ha semblat addient per alguna raó? Quan llegia la proposta, clarament el foc em remet al caliu de seure al voltant, però també té altres lectures simbòliques?
I la idea del carrussel d’imatges, que projectaràs amb el recurs del Pepper’s ghost té un toc màgis i intengible, com els records en si, i la materialitat de la imatge, potser ja té un to que et permet no distingir entre els que hi son i els que no, doncs, des del meu punt de vista, segueixent sent-hi, encara que d’una forma diferent… I amb instal·lacions com el larari que col·locaràs a la casa, encara més presents si cap.
Ànims amb el projecte, i una forta abraçada pel procés que transites.
m.
Hola, Mireia! Doncs el tema del foc és important, perquè va ser en aquesta casa que vaig aprendre una mica a cuinar, de nena, i perquè a banda dels lararii remet a allò britànic de keep the home fires burning (que podria ser un títol alternatiu a la peça). Al capdavall, etimològicament un hogar, una llar, era allà on hi havia un foc. Però també és cert que representat tot el temps que ha marxat i ja no ha de tornar, consumit. I, per últim, marca també una certa renovació i purificació, com amb l’au fènix. Apa, ja m’he posat mística! Mil gràcies per l’intercanvi d’idees!
Hola Maria del Mar,
Respecte als dubtes sobre com projectar les imatges, has pensat a situar alguns miralls entorn de la pantalla? Potser un inclinat a sobre, o 2 o 3 encecerclant-la? Seria genial amb miralls de la pròpia casa, no? D’aquesta forma podries jugar amb les imatges, el record, el retorn que fa la casa, la memòria que acumulen els objectes i les imatges, la lectura que en fem els altres… Fins i tot podries invertir la pantalla per veure el vídeo reflectit correctament.
Jugar amb miralls pot ser una solució més senzilla que projectar les imatges sobre objectes, encara que de primeres potser no és tan suggerent com la peixera.
Ànims amb la finalització, té molt bona pinta!
Moltes gràcies, Eloi! Vaig intentar fer proves amb miralls, però no acabava de funcionar. El que sí vaig fer va ser donar la volta a la imatge. La peixera va quedar per posar-hi espelmes a moda d’ofrena.
Hola Maria del Mar,
Quina manera més bonica d’honrar la vida. Trobo idoni que hagis pogut desenvolupar aquest projecte tant personal, a la pràctica final. Veig que hi ha com a tema inicial el record, i ho fas mitjançant fotografíes amb la familia.
Hi ha una artista que es diu Amalia Mesa-Brains que va crear instal·lacions en les que s’hi podia veure altars, espais sagrats. En el seu cas va treballar la memòria cultural i la migració, però la seva obra m’ha fet pensar en el teu projecte i penso que hi té un fil conductor, en els temes tractats, en la història, la memòria i el record.
Enhorabona amb el projecte,
Estel.
Hola, Estel! No coneixia el treball d’aquesta artista… em sembla força suggeridor, perquè el concepte d’altar em sembla interessentíssim. Gràcies pel descobriment!
Bona nit Maria del Mar,
Primer de tot disculpa per les hores i desprès enhorabona per la proposta, al principi no sabía él que era un larari ha sigut un descobriment agridolç però la teva idea es molt personal i molt ben pensada. Degut que ja has acabat la peça espero que hagi sortit genial hi hagis pogut honrar els teus familiars. Una abraçada!