Debat7el Pràctica: procés

  1. Mireia Cuso Colorado says:

    Hola Maria del Mar,

    felicitats per la teva proposta. Em sembla realment suggerent. La idea que utilitzis l’espai propi de la familia per exposar records m’ha agradat molt, i la idea del larari no la coniexia i m’ha obert noves idees, moltes gràcies!

    Per altra banda, el que em preguntava és quina relació estableixes en situar el larari a la llar de foc? entenc que és un petit altar que crearàs, però a nivell simbòlic hi ha una relació directa, o és un lloc que t’ha semblat addient per alguna raó? Quan llegia la proposta, clarament el foc em remet al caliu de seure al voltant, però també té altres lectures simbòliques?

    I la idea del carrussel d’imatges, que projectaràs amb el recurs del  Pepper’s ghost té un toc màgis i intengible, com els records en si, i la materialitat de la imatge, potser ja té un to que et permet no distingir entre els que hi son i els que no, doncs, des del meu punt de vista, segueixent sent-hi, encara que d’una forma diferent… I amb instal·lacions com el larari que col·locaràs a la casa, encara més presents si cap.

    Ànims amb el projecte, i una forta abraçada pel procés que transites.

    m.

  2. Maria del Mar Calpena Ollé says:

    Hola, Mireia! Doncs el tema del foc és important, perquè va ser en aquesta casa que vaig aprendre una mica a cuinar, de nena, i perquè a banda dels lararii remet a allò britànic de keep the home fires burning (que podria ser un títol alternatiu a la peça). Al capdavall, etimològicament un hogar, una llar, era allà on hi havia un foc. Però també és cert que representat tot el temps que ha marxat i ja no ha de tornar, consumit. I, per últim, marca també una certa renovació i purificació, com amb l’au fènix. Apa, ja m’he posat mística! Mil gràcies per l’intercanvi d’idees!

  3. Eloi Pons Marzal says:

    Hola Maria del Mar,

    Respecte als dubtes sobre com projectar les imatges, has pensat a situar alguns miralls entorn de la pantalla? Potser un inclinat a sobre, o 2 o 3 encecerclant-la? Seria genial amb miralls de la pròpia casa, no? D’aquesta forma podries jugar amb les imatges, el record, el retorn que fa la casa, la memòria que acumulen els objectes i les imatges, la lectura que en fem els altres… Fins i tot podries invertir la pantalla per veure el vídeo reflectit correctament.

    Jugar amb miralls pot ser una solució més senzilla que projectar les imatges sobre objectes, encara que de primeres potser no és tan suggerent com la peixera.

    Ànims amb la finalització, té molt bona pinta!

    1. Maria del Mar Calpena Ollé says:

      Moltes gràcies, Eloi! Vaig intentar fer proves amb miralls, però no acabava de funcionar. El que sí vaig fer va ser donar la volta a la imatge. La peixera va quedar per posar-hi espelmes a moda d’ofrena.

  4. Estel Calpe Alarcón says:

    Hola Maria del Mar,

    Quina manera més bonica d’honrar  la vida. Trobo idoni que hagis pogut desenvolupar aquest projecte tant personal, a la pràctica final. Veig que hi ha com a tema inicial el record, i ho fas mitjançant fotografíes amb la familia.

    Hi ha una artista que es diu Amalia Mesa-Brains que va crear instal·lacions en les que s’hi podia veure altars, espais sagrats. En el seu cas va treballar la memòria cultural i la migració, però la seva obra m’ha fet pensar en el teu projecte i penso que hi té un fil conductor, en els temes tractats, en la història, la memòria i el record.

    Enhorabona amb el projecte,

    Estel.

    1. Maria del Mar Calpena Ollé says:

      Hola, Estel! No coneixia el treball d’aquesta artista… em sembla força suggeridor, perquè el concepte d’altar em sembla interessentíssim. Gràcies pel descobriment!

  5. Laura Priego Coca says:

    Bona nit Maria del Mar,

    Primer de tot disculpa per les hores i desprès enhorabona per la proposta, al principi no sabía él que era un larari ha sigut un descobriment agridolç però la teva idea es molt personal i molt ben pensada. Degut que ja has acabat la peça espero que hagi sortit genial hi hagis pogut honrar els teus familiars. Una abraçada!