El projecte sobre el que estic treballant és una videoinstal·lació sobre la memòria i la casa, el record subjectiu de com habitem espais quiotidians que han estat reals, i la  imaginació i el filtre de la memòria desdibuixa i redibuixa lliurement. Com es transforma l’espai que ha estat i és amagatall, guarida, casa i cabana… el que de petita, i no tan petita és 1,2,3…salvada!

La lectura que m’acompanya per a la investigació i procés del projecte és la Poètica de l’espai de Gaston Bachelard, així com el llibre de George Perec Especies de Espacios; totes dues lectures de capçalera molt recomanables.

El treball té dues parts clarament diferenciades, que es fusionen i es converteixen en una mateixa instal.·lació. Per una banda encara estic editant el video de com la mà dibuixa el record de les cases que he habitat, des de la meva primera casa, que és la que anomeno casa niu, per ser la casa de la infantesa, amb els records més desdibuixats, i alhora més tendres, i vaig sobreposant amb els dibuixos a mà alçada, que vaig fent de memòria, les cases per les que he passat al llarg dels anys. Aquesta arxiu de dibuixos els he fet utilitzant l’Ipad i gravant la pantalla a mesura que dibuixava. Adjunto un fragment del procés de la primera casa.

I per altra banda, l’espai d’exhibició on he projectat que es podria veure la instal·lació. Seria a la pròpia casa-niu, i per tant, malauradament no serà realitzable, ja que no hi vivim ja, i malgrat he intentat contactar amb els seus habitants, no he tingut resposta…

La idea, seria poder projectar els diferents videos en loop a sobre de llençols i teles esteses que hi hauria distribuides per tot el pis. El recurs de la roba estesa em remet a les cabanes que feiem de petits amb els meus germans, i que eren recurs d’infinites hores de joc i gaudi, i són per tant el record al que em vull transportar, la primera casa construida. La casa sota la taula del menjador, feta amb llençols i roba de disfresses, i que es convertia en el nostre refugi indestructible, el nostre amagatall màgic.

Com a petita mostra de la proposta adjunto un petit clip del video fet a partir de les captures de l’sketcup que he fet per recrear com es veuria l’espai i el possible recorregut que es podria fer.

A nivell lúminic i sensorial, per a fer més suggerent el recorregut, m’agradaria que la il·luminació fos molt suau, i fos la pròpia llum de les projeccions la que il·lumines el recorregut i l’espai.  A nivell sonor, m’imagino un ambient molt suggerent de rialles infantils, de converses i xiuxiuejos o de rialles més estridents i accelerades pròpies de la descoberta adolescent. Així a mesura que avança el video i el recorregut, cada espai podria tenir una sonoritat que ens evoques el record de la casa que es dibuixa en aquell moment.

El projecte està dibuixant-se i he variat que la primera idea era sobrepossar diferents dibuixos de la mateixa casa a partir de diferents persones, però finalment m’he decantat per fer un arxiu de les diferents cases que jo mateixa he habitat. Recreant així els diferents espais casa de la meva memòria.

Arrel d’aquest projecte, he començat a compilar les cases del record, i us volia proposar si em voleu compartir un dibuix a mà alçada de la vostra casa-niu, que no té perque ser la de la infantesa, sino la que per a vosaltres sigui la vostra casa refugi… Si us ve de gust, m’encantarà que formi part de l’arxiu de cases de la memòria.

Gràcies i bon any,

m.