Debat2el PRÀCTICA_ Treball en procés

  1. Eloi Pons Marzal says:

    Hola Mireia, quin projecte més xulo!

    Treballar aquesta temàtica a través del dibuix crec que és molt adequat, ja que és un mitjà que uneix memòria i experiència: el dibuix fa visible l’experiència viscuda i fixa la memòria del moment i el lloc dibuixats. I el recurs dels llençols és molt suggerent, a mi personalment els llençols em fan viatjar a un terrat amb molt de sol i un cel blau enorme.

    Entenc que no disposes de tants projectors com voldries ni has trobat la manera d’accedir a la casa i, per tant, ho recrearàs virtualment. Però, pensant a crear una versió més reduïda però real, es podria recrear amb una sola projecció en un llençol i en un pis semblant, no exactament el mateix? Seria com fer una prova real en petit format de la instal·lació. Podríes presentar la gravació real com a mostra i la virtual com a projecte ideal.

    També desconec com vols fer la transició entre les diferents cases dibuixades al vídeo. Seria esborrant el dibuix de la casa anterior? O aniries redibuixant la casa fins a esdevenir la casa següent? Jo optaria per aquesta opció, situant sempre al centre la taula del menjador, o la teua habitació, per exemple, de les diverses cases.

    Crec que, faces el que faces ara, has trobat una idea molt potent que pot esdevenir alguna cosa molt xula més endavant. Molts ànims amb la finalització.

    Eloi

  2. Mireia Cuso Colorado says:

    Hola Eloi

    merci pel comentari! Just estic treballant en la transició dels vídeos, i efectivament la idea no es esborrar el dibuix de la primera casa, sinó que s’aniran sobreposant uns als següent, com capes de memòria i record. M’agrada la propost de posar sempre al mig em meu espai, l’habitació o el meu llit…. Com que estic fent proves exploraré la suggerència!

    per altra banda a la proposta d’execució en un pis, tot i ser diferent, em trobo que els espais on he fet les projeccions sobre llençols no son rapid buits, i per pocs que siguin, els objectes que hi ha prenen molta importància… i en això estic, en veure si puc ni que sigui un bocinet portar l’experiència a una realitat.

    moltes gràcies de nou per la teva aportació!!

    salut