Debat3el Pràctica: procés

  1. Mireia Cuso Colorado says:

    Hola Paula,

    m’ha semblat molt interessant la teva proposta.  M’encantarà veure’n el resultat final!

    La idea de les accions quotidianes repetides incontables vegades és un tema super interessant. Realitzem accions mecàniques al mateix espai i som capaces de dur-les a terme amb els ulls tancats, i alhora fa una sensació d’abisme quan en som conscients, com a mínim a mi ;)  Reconèixer la repetició del dia a dia em provoca un cert abisme. Hi ha un artista que es Do Ho Suh, que té una obra que es Perfect Home: London, Horsham, NY, Berlin, Providence, Seolu, on construeix una habitació amb els elements com endolls, manetes de portes, i altres objects que toquem i manipulem repetides vegades al llarg del dia, i que acaben convertint-se en una coreografia inconscient i mecànica. https://www.instagram.com/p/DHvfqCsIe23/

    Trobo molt interessant que la idea la exploris amb la lectura del temps passat i present, i la sobreposició dels temps. M’ha fet pensar en obres de Eija Liisa Ahtila que té videos on sobreposa els temps i accions quotidianes en loop, i m’hi ha fet pensar. https://www.mariangoodman.com/artists/26-eija-liisa-ahtila/?utm_source=chatgpt.com

    El dubte que em ve al cap té a veure amb lo tècnic, perque entenc que el que faràs és gravar les accions a l’espai on projectes després. Ho gravaràs amb angular o com ho faràs per poder mostrar tot l’espai ? perque amb l’esquema que has dibuitxat entenc que son diferents accions i no sé si son totes al mateix costat de l’espai, perque sino no em queda massa clar si amb un sol projector podràs dur-ho a terme! Entenc que potser no pots tenir més d’una projecció alhora, però al llegir i veure el dibuix m’he preguntat com podries explicar l’espai i la repetició d’accions infinites sobre treballant en un sol eix. No sé si m’explico!

    Sento que la part més complexa és la de poder explorar tècnicament les solucions als projectes que ideem, ja que calen recursos, i eines que no sempre estan a l’abast!

    Et desitjo molta sort per al desenvolupament, i estaré pendent. una abraçada,

    m.

  2. Margalida Adrover Vidal says:

    Bon dia, Paula!
    M’encanta la teva proposta i segur que molts de nosaltres ens podrem sentir identificats en veure-la.

    Crec que el concepte i com es treballa aquest, jugant amb el bucle i la superposició d’imatges, en què conviuran diferents representacions de diferents moments, són les principals fortaleses de la teva obra. Aconseguint transmetre la sensació de repetició i ofec que planteges, alhora que obris la porta a reflexionar de manera subtil.

    D’altra banda, pel que es veu al procés i com ja ha comentat la Mireia, crec que les debilitats es troben en les dificultats tècniques per poder gravar amb un enquadrament que englobi tota l’escena. En cas que el teu espai i mitjans no permetin fer-ho així, no està tot perdut, podries provar altres alternatives com anar gravant acció per acció i llavors fer un muntatge. És cert que d’aquesta manera potser es perdria part del sentit de continuïtat, però alhora obri la porta a utilitzar el muntatge del vídeo per jugar i potenciar el sentiment d’angoixa i desorientació.

    Molta sort amb el que queda de la pràctica, amb moltes ganes de veure el resultat final.

  3. Cristina Serrainat Brull says:

    Bona tarda Paula
    Trobo que la teva proposta té un punt molt fort a l’hora de projectar la repetició de les accions quotidianes, el lloc o l’espai deixa de ser un refugi per convertir-se en un arxiu de l’esgotament. A més a més, aquest cansament que comentes connecta molt fàcilment amb l’espectador. Justament he volgut comentar-te la preentrega pel fet que m’he sentit connectada amb la teva explicació.

    Tanmateix, com a punts de millora, et volia comentar si has tingut en consideració el so. Si utilitzaràs un so, alguna veu en off o el mateix so dels moviments repetitius els quals també s’encavalcaran/ repetiran com les imatges. Consegüentment, aquesta repetició de so donaria potència a l’atmosfera absorbent i tancada que es podria arribar a transmetre cap a l’espectador.