Publicat per 
Lliurament de l'activitat PRÀCTICA
Publicat per 
Debat1el Natxo Páramo, Inis Meáin sings
- Ernest Teys Bosch says:
Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el PRÀCTICA_ Treball en procés
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Paula,
m’ha semblat molt interessant la teva proposta. M’encantarà veure’n el resultat final!
La idea de les accions quotidianes repetides incontables vegades és un tema super interessant. Realitzem accions mecàniques al mateix espai i som capaces de dur-les a terme amb els ulls tancats, i alhora fa una sensació d’abisme quan en som conscients, com a mínim a mi ;) Reconèixer la repetició del dia a dia em provoca un cert abisme. Hi ha un artista que es Do Ho Suh, que té una obra que es Perfect Home: London, Horsham, NY, Berlin, Providence, Seolu, on construeix una habitació amb els elements com endolls, manetes de portes, i altres objects que toquem i manipulem repetides vegades al llarg del dia, i que acaben convertint-se en una coreografia inconscient i mecànica. https://www.instagram.com/p/DHvfqCsIe23/
Trobo molt interessant que la idea la exploris amb la lectura del temps passat i present, i la sobreposició dels temps. M’ha fet pensar en obres de Eija Liisa Ahtila que té videos on sobreposa els temps i accions quotidianes en loop, i m’hi ha fet pensar. https://www.mariangoodman.com/artists/26-eija-liisa-ahtila/?utm_source=chatgpt.com
El dubte que em ve al cap té a veure amb lo tècnic, perque entenc que el que faràs és gravar les accions a l’espai on projectes després. Ho gravaràs amb angular o com ho faràs per poder mostrar tot l’espai ? perque amb l’esquema que has dibuitxat entenc que son diferents accions i no sé si son totes al mateix costat de l’espai, perque sino no em queda massa clar si amb un sol projector podràs dur-ho a terme! Entenc que potser no pots tenir més d’una projecció alhora, però al llegir i veure el dibuix m’he preguntat com podries explicar l’espai i la repetició d’accions infinites sobre treballant en un sol eix. No sé si m’explico!
Sento que la part més complexa és la de poder explorar tècnicament les solucions als projectes que ideem, ja que calen recursos, i eines que no sempre estan a l’abast!
Et desitjo molta sort per al desenvolupament, i estaré pendent. una abraçada,
m.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el PRÀCTICA – Treball en procés
- Antonio Vila Suarez says:
Benvolguda companya: m’ha agradat molt la idea que planteges sobre el vídeo-escultura. El mòbil transmet sensació estimulant, però tal com dius en l’àmbit conceptual causa una percepció oposada. Les fotografies mostren un interessant treball d’elaboració. La caixa com a tal causa una sensació de contenció com a objecte que es pot obrir, tancar i manipular de diverses formes. El sols, fet que presentis diferents caixes de diferents dimensions i ubicacions reforça la idea de recerca.
De manera que em qüestiono si es vol transmetre sensació de monotonia en apreciar l’interior de l’objecte o amb el mateix mòbil es pogués intensificar la llum tot i tractar-se d’un objecte funcional. En tant que podria esdevenir protagonista com a objecte.El fet que es presentin caixes de diferents dimensions, de més o de menys pes i de diferents qualitats pot enriquir molt el teu vídeo.
Trobo molt interessant el fet que facis servir pa d’or, amb el que pots atorgar de qualitat valuosa a la/les caixes que consideris oportú.
Amb el mòbil des de diferents ubicacions, o llanternes d’entre altres utensilis es podrien generar seqüències de llums d’entre altres efectes.
També trobo molt interessant el fet que poguessis treballar amb el mateix cartó de les caixes aplicant relleus o deformacions en l’estructura d’aquestes.
En síntesi crec que està molt ben justificat conceptualment i formalment el teu treball.
- Antonio Vila Suarez says:
M’agrada la idea a l’hora de considerar més elements de caixes de diferents dimensions o formes perquè es genera més dinamisme i menys simetria en el conjunt de la teva obra.
Pel que fa a la relació entre telèfon mòbil i les mateixes caixes es podria establir una molt enriquidora connexió entre els objectes físics i el que és digital.
Pel que fa a les caixes partint del fet que l’espectador pretén interactuar amb elles d’acord amb el materialisme i consumisme no sé si t’has plantejat de pintar-les o decorar-les en colors, textures, per crear contrastos, etc. O més aviat les deixes com estan. Ja que fas ús dels fragments de pa d’or per donar valor sagrat i preuat. Cosa que fas dotant-les d’un valor simbòlic i artístic (qüestió que trobo molt interessant i enriquidora).
Es podrien exercitar una interacció entre: espectador-objectes de caixes i telèfon mòbil a través d’elements o dispositius que reaccionin segons l’acció de l’espectador (passiu). Això últim ho trobo més complicat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Taller de videocreació.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Em sembla molt interessant l’abordatge immersiu que fas de l’obra. Sobre el dubte que planteges, jo crec que no està malament incloure la idea de repetició mecànica, tant en quant els artefactes creats per la ma humana també deriven del que aquest en fa de la natura. Entenc que t’amoini que el missatge pugui entendre’s malament, però penso que aquesta ambigüitat és un plus afegit. M’amoina com t’ho faràs per llençar cada vídeo en el moment just; jo no sé si ho sabria gestionar. Em sembla molt interessant també que el vídeo es vagi repetint escalonadament, perquè les imatges són molt tranquiles, però això introdueix un punt d’inquietud.