Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest.