Publicat per 
Proposta d'idea PR4
Logo Ágora
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest.
https://youtu.be/pMcXOALHcKI
https://youtu.be/O8UUxG0XuFk?si=BN4gj8VFOdJaDs8l
Hola Ernest,
Moltes gracies!
La importància de dir-se Ernest!, sempre em recordo d’aquesta obra d’Oscar Wilde quan algú es diu Ernest. Wilde, meravellós, també irlandès. El que he fet amb el documental Man of Aran, 1934, Robert J. Flaherty, és fer uns Sàmplers de l’obra i amb una gravació que vaig fer des d’un cliff de les onades de l’oceà Atlàntic empaitant i trencant a les roques de l’illa. Aquest pla contrapicat extrem funciona molt bé, fusionat en transparència amb els contrallums del blanc i negre del film. D’aquesta manera hi ha un diàleg entre passat i present, les figures humanes estàn en i com plenes de mar, té un rollo molt visual-poètic.
L’illa, és màgica i la música que va fer en Lluís, amb sons reals gravats, amb micròfons de canó ,omnidireccionals, de tot!, és al·lucinant. El documental d’en Flaherty és potentíssim i, de 1934!, una obra mestra cinematograficament parlant i una etnografia fascinant.
Demà hauré d’anar a la nau-estudi de l’amic Mark Redden a muntar la videoinstal·lació… vaig una mica apretat de temps i logística.
Què tal ho portes tu?, en una estoneta miro que estàs fent i et dic cosetes…