Publicat per 
Revisió per parells
Publicat per 
Debat2el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Maria del Mar,
felicitats per la teva proposta. Em sembla realment suggerent. La idea que utilitzis l’espai propi de la familia per exposar records m’ha agradat molt, i la idea del larari no la coniexia i m’ha obert noves idees, moltes gràcies!
Per altra banda, el que em preguntava és quina relació estableixes en situar el larari a la llar de foc? entenc que és un petit altar que crearàs, però a nivell simbòlic hi ha una relació directa, o és un lloc que t’ha semblat addient per alguna raó? Quan llegia la proposta, clarament el foc em remet al caliu de seure al voltant, però també té altres lectures simbòliques?
I la idea del carrussel d’imatges, que projectaràs amb el recurs del Pepper’s ghost té un toc màgis i intengible, com els records en si, i la materialitat de la imatge, potser ja té un to que et permet no distingir entre els que hi son i els que no, doncs, des del meu punt de vista, segueixent sent-hi, encara que d’una forma diferent… I amb instal·lacions com el larari que col·locaràs a la casa, encara més presents si cap.
Ànims amb el projecte, i una forta abraçada pel procés que transites.
m.
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Hola, Mireia! Doncs el tema del foc és important, perquè va ser en aquesta casa que vaig aprendre una mica a cuinar, de nena, i perquè a banda dels lararii remet a allò britànic de keep the home fires burning (que podria ser un títol alternatiu a la peça). Al capdavall, etimològicament un hogar, una llar, era allà on hi havia un foc. Però també és cert que representat tot el temps que ha marxat i ja no ha de tornar, consumit. I, per últim, marca també una certa renovació i purificació, com amb l’au fènix. Apa, ja m’he posat mística! Mil gràcies per l’intercanvi d’idees!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest.