Publicat per 
Debat2el Inis Meáin sings, natxoparamo, 13 gen 25
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Revisió per parells
Publicat per
Debat4el Natxo Páramo, Inis Meáin sings
- Ernest Teys Bosch says:
Hola Natxo,
Em sembla un projecte molt bonic i molt cuidat, sobretot per la manera com deixes que el so i el paisatge siguin els protagonistes, sense presència humana directa. Que l’illa “canti” a través del mar, el vent o les pedres em sembla una idea molt encertada i coherent amb el lloc.
La manera com treballes amb loops, capes i diferents pantalles crec que pot funcionar molt bé per crear aquesta sensació de temps propi, com si l’espectador entrés dins del ritme de l’illa. També trobo interessant la barreja entre imatge actual i arxiu, especialment amb Man of Aran, perquè afegeix una capa de memòria i fa dialogar mirades molt diferents sobre el mateix territori.
Potser una cosa a pensar és si vols que l’espectador identifiqui clarament què és arxiu i què és material rodat per tu, o si prefereixes que tot es barregi i es visqui de manera més intuïtiva. També em pregunto com es repartirà l’atenció entre les diferents pantalles, i si el so serà el fil conductor que ho lligui tot.
La possible presència del currach a l’espai em sembla molt potent i pot ajudar molt a reforçar la immersió i la connexió física amb el lloc. En general, crec que és una proposta molt coherent i sensible. Tinc moltes ganes de veure com acabarà funcionant a l’espai. Ànims!””
Ernest. - Ignacio Páramo Sánchez says:
- Ignacio Páramo Sánchez says:
- Ignacio Páramo Sánchez says:
Hola Ernest,
Moltes gracies!
La importància de dir-se Ernest!, sempre em recordo d’aquesta obra d’Oscar Wilde quan algú es diu Ernest. Wilde, meravellós, també irlandès. El que he fet amb el documental Man of Aran, 1934, Robert J. Flaherty, és fer uns Sàmplers de l’obra i amb una gravació que vaig fer des d’un cliff de les onades de l’oceà Atlàntic empaitant i trencant a les roques de l’illa. Aquest pla contrapicat extrem funciona molt bé, fusionat en transparència amb els contrallums del blanc i negre del film. D’aquesta manera hi ha un diàleg entre passat i present, les figures humanes estàn en i com plenes de mar, té un rollo molt visual-poètic.L’illa, és màgica i la música que va fer en Lluís, amb sons reals gravats, amb micròfons de canó ,omnidireccionals, de tot!, és al·lucinant. El documental d’en Flaherty és potentíssim i, de 1934!, una obra mestra cinematograficament parlant i una etnografia fascinant.
Demà hauré d’anar a la nau-estudi de l’amic Mark Redden a muntar la videoinstal·lació… vaig una mica apretat de temps i logística.
Què tal ho portes tu?, en una estoneta miro que estàs fent i et dic cosetes…
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat7el Pràctica: procés
- Mireia Cuso Colorado says:
Hola Maria del Mar,
felicitats per la teva proposta. Em sembla realment suggerent. La idea que utilitzis l’espai propi de la familia per exposar records m’ha agradat molt, i la idea del larari no la coniexia i m’ha obert noves idees, moltes gràcies!
Per altra banda, el que em preguntava és quina relació estableixes en situar el larari a la llar de foc? entenc que és un petit altar que crearàs, però a nivell simbòlic hi ha una relació directa, o és un lloc que t’ha semblat addient per alguna raó? Quan llegia la proposta, clarament el foc em remet al caliu de seure al voltant, però també té altres lectures simbòliques?
I la idea del carrussel d’imatges, que projectaràs amb el recurs del Pepper’s ghost té un toc màgis i intengible, com els records en si, i la materialitat de la imatge, potser ja té un to que et permet no distingir entre els que hi son i els que no, doncs, des del meu punt de vista, segueixent sent-hi, encara que d’una forma diferent… I amb instal·lacions com el larari que col·locaràs a la casa, encara més presents si cap.
Ànims amb el projecte, i una forta abraçada pel procés que transites.
m.
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Hola, Mireia! Doncs el tema del foc és important, perquè va ser en aquesta casa que vaig aprendre una mica a cuinar, de nena, i perquè a banda dels lararii remet a allò britànic de keep the home fires burning (que podria ser un títol alternatiu a la peça). Al capdavall, etimològicament un hogar, una llar, era allà on hi havia un foc. Però també és cert que representat tot el temps que ha marxat i ja no ha de tornar, consumit. I, per últim, marca també una certa renovació i purificació, com amb l’au fènix. Apa, ja m’he posat mística! Mil gràcies per l’intercanvi d’idees!
- Eloi Pons Marzal says:
Hola Maria del Mar,
Respecte als dubtes sobre com projectar les imatges, has pensat a situar alguns miralls entorn de la pantalla? Potser un inclinat a sobre, o 2 o 3 encecerclant-la? Seria genial amb miralls de la pròpia casa, no? D’aquesta forma podries jugar amb les imatges, el record, el retorn que fa la casa, la memòria que acumulen els objectes i les imatges, la lectura que en fem els altres… Fins i tot podries invertir la pantalla per veure el vídeo reflectit correctament.
Jugar amb miralls pot ser una solució més senzilla que projectar les imatges sobre objectes, encara que de primeres potser no és tan suggerent com la peixera.
Ànims amb la finalització, té molt bona pinta!
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Moltes gràcies, Eloi! Vaig intentar fer proves amb miralls, però no acabava de funcionar. El que sí vaig fer va ser donar la volta a la imatge. La peixera va quedar per posar-hi espelmes a moda d’ofrena.
-
- Estel Calpe Alarcón says:
Hola Maria del Mar,
Quina manera més bonica d’honrar la vida. Trobo idoni que hagis pogut desenvolupar aquest projecte tant personal, a la pràctica final. Veig que hi ha com a tema inicial el record, i ho fas mitjançant fotografíes amb la familia.
Hi ha una artista que es diu Amalia Mesa-Brains que va crear instal·lacions en les que s’hi podia veure altars, espais sagrats. En el seu cas va treballar la memòria cultural i la migració, però la seva obra m’ha fet pensar en el teu projecte i penso que hi té un fil conductor, en els temes tractats, en la història, la memòria i el record.
Enhorabona amb el projecte,
Estel.
- Maria del Mar Calpena Ollé says:
Hola, Estel! No coneixia el treball d’aquesta artista… em sembla força suggeridor, perquè el concepte d’altar em sembla interessentíssim. Gràcies pel descobriment!
-
- Laura Priego Coca says:
Bona nit Maria del Mar,
Primer de tot disculpa per les hores i desprès enhorabona per la proposta, al principi no sabía él que era un larari ha sigut un descobriment agridolç però la teva idea es molt personal i molt ben pensada. Degut que ja has acabat la peça espero que hagi sortit genial hi hagis pogut honrar els teus familiars. Una abraçada!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Inis:
Tal i com dius, és molt poètic. Entenc que vols fer alguna cosa similar al video que has penjat oi? has pensat en quin típus de música posaras? o recitaras un poema que parli d´això?
Com faras la instal·lació? en pantalles, projector?
L´estudi a on el vols fer serà un estudi buit? estic desitjant de veure el resultat perquè pot ser una videoinstal·lació molt íntima.
Ainoa
El meu projecte “Inis Meáin sings” parteix d’un conjunt de gravacions i filmacions de camp realitzades a l’illa d’Inis Meáin, a les illes
d’Aran, amb el meu gran amic i músic extraordinari Luís García Márquez. Al llarg d’un mes vam enregistrar imatges en moviment i sons del paisatge natural de l’illa: mar, onades, vent, pluja, pedres, ocells i les ressonàncies pròpies del lloc, sempre sense cap veu ni soroll humà. A partir d’aquest material generaré un paisatge sonor i fílmic en què aquests sons naturals es transformaran en la música que canta l’illa. La videoinstal·lació es construeix com un espai immersiu on “l’illa canta”; l’espectador és convidat a veure i escoltar, a habitar aquest paisatge sonor en forma de loops i capes que generen una temporalitat pròpia i fan present el territori dins de l’espai expositiu, que molt probablement serà la nau de l’artista i constructor de currachs Mark Redden. Molt possiblement també hi tindrem un currach, que és una embarcació tradicional irlandesa originària just d’aquesta zona de l’oest d’Irlanda, les illes d’Aran, a prop de Galway.
Sobre aquest teixit sonor s’articularan diversos bucles d’imatges en moviment, projectades amb dos o tres projectors i eventualment completats amb alguns monitors. A partir del material rodat a Inis Meáin i de fragments reapropriats de “Man of Aran” (Robert J. Flaherty), prepararé diferents talls i variacions: plans subaquàtics d’un currach, el penya-segat amb les onades lentes, superposicions entre imatge actual i arxiu. Cada pantalla mostrarà un fragment diferent o funcionarà de forma sincrònica, de manera que la imatge es percebrà com una constel·lació de visions parcials que orbiten al voltant del so de l’illa. L’objectiu és que el públic s’endinsi en aquest món mitjançant la videoinstal·lació i el paisatge sonor, com si entrés dins del record viu de l’illa que canta: “Inis Meáin”.